divendres, 21 de desembre del 2012

Bon Nadal i bon any nou!

El món no es va acabar el dia 12; era una teoria poc probable. Té molta més acceptació la que diu que s'acaba avui; ja se sap que els maies són tot un referent per a nosaltres.... per això els "conquistadores" els van reverenciar i en van aprendre tantes coses (o no va anar ben bé així? Ai no, és cert: bàsicament el contacte va consistir en una escabetxina).
En qualsevol cas, per si la profecia no fos certa, aprofito per desitjar-vos molt bones festes i un feliç any nou. I com que no sé dibuixar i les meves habilitats gràfiques són nefastes, ho faig amb una Nadala. La Nadala que John  Lennon va escriure en un moment molt diferent de l'actual però que penso que, encara ara, convida a la reflexió:

MERRY CHRISTMAS (WAR IS OVER)
John Lennon
So this is Christmas
and what have you done
another year over
and a new one just begun.
And so this is Christmas
I hope you have fun
the near and the dear ones
the old and the young

A very merry Christmas
and a happy new year
let's hope it's a good one 
without any fear

And so this is Christmas
for weak and for strong
for rich and the poor ones, 
the world is so wrong.
And so happy Christmas
for black and for white,
for yellow and red ones.
Let's stop the fight!

A very merry Christmas....

War is over if you want it,
war is over now!


Serà complicat que l'any vinent la feina i els calers vagin bé.... però us desitjo sincerament que hi vagin les coses realment importants: que tingueu salut, amor i amistat. 
Marta Casas





dimecres, 12 de desembre del 2012

12/12/12: La consciència de la gana

Aquest matí amb els meus fills hem preparat una bossa amb alguns aliments per a la recollida que està fent l'escola. Com tantes altres escoles i instituts. Ve Nadal: en el millor dels casos, sense paga extra; en d'altres, sense feina; en alguns (massa) sense ingressos... Cap nen sense joguina?.
Hi ha qui diu que avui s'acaba el món. Cada dia acaba el món per a algunes persones, i això és llei de vida. El què és difícil d'entendre i de portar és que a molta gent se li vagi desmuntant el món; que allò que els donava estabilitat desaparegui; que el què pensaven que mai no passaria, passi; que es trobin al carrer perquè no poden pagar la hipoteca; que a l'hora de dinar no hi hagi ni un plat de llenties; que hi hagi nens i nenes que si no poden dinar a l'escola, no dinaran (o dinaran malament); que hi hagi professors i professores d'institut que es posin d'acord per portar l'entrepà d'esmorzar cada dia a un alumne, perquè coneixen la situació familiar i saben que no ha esmorzat a casa i que no hi ha cap seguretat que dini quan hi arribi.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Enrabiada amb Wert

La prudència aconsella no dir les coses a cop calent. I encara menys publicar res sense tenir la seguretat de fer-ho amb el cap molt clar. Però fa massa dies que espero a veure si "em refredo" (des de l'astorament de la publicació de les primeres notícies sobre l'avantprojecte de LOMCE) i no me'n surto: estic enrabiada, i cada vegada que Wert es pronuncia m'enrabio una mica més.
Estic enrabiada, en primer lloc, perquè com a docent, com a mare i des de la meva especialització en educació intercultural, sento vergonya del govern espanyol: visc en un estat europeu que, en comptes de caminar endavant pel què fa a l'educació, camina cap enrere. És igual quina sigui la política comú i les fites que es plantegen les agències internacionals en relació a l'educació: Wert condueix l'educació espanyola en direcció oposada, cap un lloc que s'assembla perillosament al passat de fa 40 o 50 anys.

dimarts, 27 de novembre del 2012

No hi ha lloc per a la xenofòbia al Parlament

No faré una valoració dels resultats de les eleccions, tot i que em sembla que molta gent estarà d'acord que han estat, si més no, sorprenents. Suposo que caldrà veure què passa en les properes setmanes...Però hi ha un fet que em sembla interessant de destacar: una vegada més, PxC queda fora del Parlament català (podeu veure resum de vots aquí).
Voldria veure-hi un signe distintiu, que em permetés estar orgullosa del meu país: malgrat els números (de persones i de diners), malgrat la situació, malgrat el temps que fa que la demagògia d'aquest partit aglutina el malestar de molta gent.... Malgrat tot, no han aconseguit prou vots per obtenir un escó.

dilluns, 5 de novembre del 2012

Algú pensa en els catalans que han marxat?

Estic col·laborant amb la Diputació de Barcelona en la revisió del pla d'acollida de Sant Cugat del Vallès. La setmana passada vam fer una sessió de treball amb representants d'entitats integrades fonamentalment per persones d'origen immigrat, per identificar necessitats i oportunitats d'acció relacionades amb l'acollida i l'acomodació de la població nouvinguda al municipi.
Una de les persones assistents va plantejar una qüestió que em va colpir: degut a la crisi, hi ha moltes famílies d'origen immigrat que es veuen forçades a tornar al seu país d'origen. Què passa, es preguntava, amb els infants d'aquestes famílies? Què passa amb els nens i nenes nascuts aquí, santcugatencs, que se'n van al Marroc? Un país on són analfabets perquè han estat escolaritzats aquí i han après a llegir i escriure en català i castellà? Algú s'ocupa d'ells? Hi ha algun programa per fer-ne seguiment, per assegurar-se que poden continuar estudiant en català? En resum: la nostra societat té cap interès o es preocupa en algun moment per aquests infants?

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Diversitat a les aules: quina diversitat?

Revisant material arxivat he trobat aquest acudit de Frato (Francesco Tonucci), un altre dels mestres de la reflexió sobre educació. Ideal per començar la setmana reflexionant sobre què significa la diversitat a les aules:


Que us sigui de profit!


Marta Casas

dijous, 11 d’octubre del 2012

Distribució d'alumnat estranger a les escoles catalanes

Aquesta setmana el Departament d'Ensenyament ha començat a publicar les dades estadístiques corresponents al curs 2011-2012. Segons les dades provisionals que publica el Departament, del total de 163.993 alumnes de nacionalitat estrangera (en els centres de règim general), 138.529 van a centres públics i 25.464 a centres privats.
El desequilibri és evident: el 84,47€% de l'alumnat estranger es troba als centres públics, enfront del 15,53% dels centres privats.
Deixo la dada aquí (ja tindrem temps de comentar-la), amb un primer interrogant: realment hi ha voluntat política o s'apliquen les mesures necessàries per evitar la segregació de l'alumnat estranger?

Marta Casas

divendres, 5 d’octubre del 2012

Dia mundial dels docents

Avui se celebra el Dia Mundial dels Docents. I tot i que, amb els temps que corren, no estic segura que estiguem gaire d'enhorabona, sí que penso que és una ocasió per celebrar que, malgrat tot, continuem fent una de les feines més importants i més agraïdes del món.
El curs passat, un alumne de 4rt d'ESO (un d'aquells "pintes" que tot sovint no sabem per on agafar i que ens fan dubtar de si en sabem prou) em va fer un regal que avui vull compartir amb tots els companys i companyes que us dediqueu a ensenyar (el què sigui i on sigui). Entrant a classe, em va dir. "ei profe, t'he penjat un arxiu al moodle, l'has vist?". L'arxiu era aquest:


Què voleu que us digui.... a mi això  em fa creure en la nostra feina! Molta sort en aquest curs difícil que acabem de començar.

Marta Casas

divendres, 28 de setembre del 2012

Mestres i màsters

Després de molt temps rondant-me pel cap, enguany finalment m'he decidit a embrancar-me en una tesi doctoral. Però el camí no és tan directe: abans d'emprendre la tesi, he d'aconseguir els crèdits de màster requerits per a la matrícula de doctorat. O sigui que torno a ser universitària! Aquesta setmana he començat les classes del màster interuniversitari en educació inclusiva, a la UVic. La veritat és que és una sort poder accedir a aquest tipus d'estudis al costat de casa!
En la primera sessió del màster, vam fer una ronda de presentacions: està ple de mestres i professors. Una bona part, amb un argument comú: com que aquest any no tenim gens clar que puguem treballar (el drama dels interins i substituts), almenys aprofitem per formar-nos.
Em sembla impressionant: la voluntat, les ganes, el coratge dels docents d'aquest país que, davant les dificultats, s'esforcen per millorar i per continuar formant-se. Aquesta gent és el principal capital del nostre sistema educatiu: que el país en prengui nota i, sisplau, permeti que aquesta gent estigui al capdavant de l'educació pública (encara que això signifiqui apartar-ne d'altres, que segurament no trobaríem a faltar).

Marta Casas

dilluns, 24 de setembre del 2012

Retorn. Pèrdua.

Fa uns dies, la  Zulma Sierra compartia amb mi un article sobre el retorn de persones immigrades al seu país d'origen: "Valiente el que vuelve a su país". En el seu bloc "La prórroga" (molt recomanable), reflexionava sobre el retorn, a arrel del curt en què ella ha participat, "Viaje de vuelta":


divendres, 21 de setembre del 2012

dilluns, 17 de setembre del 2012

Salman Rushdie

Comencem setmana després d'una colla de dies molt intensos en què sembla que hi ha coses que poden haver canviat definitivament al nostre país. Massa inputs com per saber què dir, aquests dies..... Però em desperto amb la ràdio:  la resposta dels islamistes radicals a la pel·lícula "La innocència dels musulmans" (pel què sembla una obra sense cap qualitat i segurament més que prescindible) no acaba amb els atacs a les ambaixades, els assassinats i els aldarulls a algunes ciutats. Sembla ser que s'ha renovat la fàtua contra Salman Rushdie: el 1989, l'aiatol·là Khomeini va dictar una fàtua instant a l'execució de l'escriptor per la suposada blasfèmia contra l'islam de la seva novel·la "Els versos satànics" (al meu parer, una autèntica obra mestra). Vint-i-tres anys després, Rushdie encara no pot dormir tranquil i sembla que qualsevol ocasió és bona per recordar la "terrible ofensa" de l'escriptor.

divendres, 7 de setembre del 2012

Tots els docents al seu lloc de treball? Parlem de la qualitat de l'educació?

El passat 29 d'agost el Departament d'Ensenyament publicava la següent notícia: "Ensenyament aplica la segona fase del nomenament d'interins i substituts per assegurar les plantilles docents als centres". La notícia explicava que els dies 30 i 31 d'agost es reprenia el procés d'adjudicació telemàtica de nomenament d'interins i, literalment, "d'aquesta manera, el procés permetrà completar la plantilla per tal que el proper dilluns 3 de setembre tots els docents puguin estar al seu lloc de treball".
La notícia és errònia: entre ahir i avui s'han nomenat entorn de 3.000 interins i substituts més arreu de Catalunya. Per tant, el dia 3 de setembre no hi havia tots els docents als centres educatius. I tal com van les coses, és probable que el dia 12 (o 13) tampoc no hi siguin tots. Voleu que parlem de qualitat de l'educació?

dilluns, 3 de setembre del 2012

Si ets immigrant en situació irregular

Si ets immigrant i estàs en situació irregular (no t'he preguntat per quin motiu.... tant és), des d'abans d'ahir la teva vida és una mica més difícil. I no ho dic per la pujada de l'IVA, que sembla que portarà pel "camí de l'amargura" a tothom (omplir el dipòsit de benzina, per exemple, s'està convertint en un petit drama). Ho dic perquè des del dia 1 de setembre, el govern espanyol ha suprimit l'accés a la sanitat pública a totes les persones que es trobin en situació irregular a Espanya. Sembla ser que gasteu massa. A partir d'ara, si esteu malalts, com a molt, tindreu dret a anar a urgències (primer els de casa, ja ho sabeu). Si no teniu tots els papers, ningú no us demanarà quants anys fa que sou aquí, ni si heu cotitzat mai a la seguretat social, ni per què us trobeu en situació irregular actualment. Simplement, se us acaba de negar un dret que, fins ara, a Espanya, era universal.

diumenge, 12 d’agost del 2012

De vacances... sense avisar!

Fa almenys un parell de setmanes que rumiant que he de disculpar la meva inactivitat al bloc. Però aquesta vegada les vacances (una mena d'estat mental que reconeixereu  fàcilment) m'han arribat de cop: de sobte, a l'hora d'engegar l'ordinador (i mira que en tinc de temes oberts i coses per fer), ja tocava sortir cap a la piscina, o venia més de gust fer migdiadeta, o havíem quedat amb algú, o hi havia una activitat per fer.... Total, que fa dues setmanes que no toco el portàtil. I us asseguro que és molt gust.
Però avui, ni que sigui només per donar senyals de vida, mentre deixo reposar la pasta de les "tortitas" per al berenar de la canalla (previ a la tarda de piscina de diumenge i després d'una migdiada de lectura) m'escapo un moment per connectar-me. El mes d'agost de seguida passa, i no crec que trigui a moure'm (aviat obriré el correu electrònic), però entretant, us desitjo unes vacances tan profitoses com les meves.

Marta Casas



dilluns, 16 de juliol del 2012

Massa Catalunya xenòfoba per un dilluns al matí

Aquest matí he tornat sulfurada de l'hospital general de Vic. Feia cua per demanar hora al taulell de consultes  externes. Probablement hi ha poc personal (les retallades i l'estiu són una mala combinació) i amb tota seguretat hi ha gent que es pensa que té tots els dret del món i que, per tant, haver d'esperar-se una mica és un greuge (encara que sigui per accedir a un servei de salut extraordinari que la majoria de població mai no podria pagar-se si no fos públic). El cas és que érem una bona colla fent cua i la cosa es movia poc a poc. Fins aquí, bé. La qüestió és que dos lloc més endavant d'on era jo hi havia una dona jove amb nicab, empenyent un cotxet amb una criatura, i al seu costat una noieta molt jove, vestida com qualsevol adolescent, però amb un hijab.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Agressions racistes i Srebrenica

Avui hi ha dues notícies a la premsa que em colpeixen: allunyades en el temps i en l'espai, però massa properes en el fons. La primera, la detenció de tres persones per agressions racistes durant la celebració de la recent victòria de la selecció espanyola. La segona, el 17è aniversari de la massacre de Srebenica.

dijous, 5 de juliol del 2012

No me'n vaig a Suècia: confio en el nostre sistema educatiu

Parlar d'immigració quan no tens una experiència personal o familiar significativa sobre el tema és complex. Els processos migratoris són esdeveniments molt significatius en la vida de les persones, i penso que analitzar-los i estudiar-los únicament des d'una perspectiva teòrica necessàriament és un limitació (com també ho seria fer-ho només des de la vivència). Per això, fa temps, vaig fer l'exercici d'inventar el meu propi procés migratori, tirant de veta de la meva experiència, els meus coneixements sobre el tema, el meu contacte amb persones immigrades molt diverses i una bona dosi d'imaginació. Així va sorgir la meva història d'emigració a Suècia.

dilluns, 25 de juny del 2012

Una de convivència

Hi ha tantes qüestions serioses sobre les que parlar, que em sembla que el millor serà començar la setmana amb una mica de sentit de l'humor: un curt de Pixar la mar de refrescant per a un dia que s'apunta calorós...


Proposo moralina: l'exclusió de la minoria sempre acaba perjudicant el conjunt, no us sembla? Que us sigui profitós!
Marta Casas

dissabte, 16 de juny del 2012

Avui, jo també sóc Badalona

Fa una estona he arribat de Badalona, després de participar en la jornada de reflexió i debat organitzada per la plataforma "Badalona som tots" (i de menjar-me un arròs fantàstic de cara al mar i en bona companyia -gràcies Ricard!-).  Els darrers resultats electorals i l'arribada de García Albiol a l'alcaldia ha estat una "patacada" per al moviment: la política del govern local no coincideix amb els objectius plantejats des de la xarxa social (per dir-ho finament), i es planteja com continuar treballant. El títol de la jornada: "I ara què? La xarxa social davant un context polític advers".


dijous, 7 de juny del 2012

El CIS diu que la immigració no ens preocupa tant

S'acaba de publicar l'avanç de resultats del baròmetre de maig del Centre d'Investigacions Sociològiques. I hi ha una dada rellevant: la immigració ja no ens preocupa com fa un temps!
A la pregunta ¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que  existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y el tercero?, només el 6,2% dels enquestats inclouen la immigració en alguna de les tres opcions. I només l'1%  pensa que aquest és el principal problema. Queden lluny les xifres del baròmetre de maig de l'any 2007 en què el 34,4% incloïen la immigració entre els tres principals problemes de l'estat; o el de l'any 2006, amb un pic del 43,6%!

diumenge, 3 de juny del 2012

Lluitar contra els rumors: la Catalunya inclusiva

Deu ser la primavera.... en el darrer post em lamentava de la inacció davant el creixement de les actituds racistes i xenòfobes, i avui em sembla que té molt sentit veure l'ampolla mig plena. Existeix una Catalunya xenòfoba, però també existeix una Catalunya inclusiva, que treballa per una societat cohesionada on hi tingui cabuda tothom.
En la meva última trobada amb en Rafa Crespo, a Berga, em van semblar molt interessants algunes de les experiències i iniciatives que va citar, de gent que dedica part del seu temps a intentar contrarestar els rumors sobre immigració. Em sembla que té molt sentit compartir aquestes referències. Si us dediqueu professionalment a aquestes qüestions, perquè clarament pot ser-vos d'utilitat. I si simplement us interessa el tema, perquè sempre va bé tenir arguments. En qualsevol cas, que hi hagi gent movent-se, és un motiu de tranquil·litat en aquest context convuls.
Us afegeixo un llistat amb algunes iniciatives, materials i recursos que podeu consultar. Agraeixo a en Rafa Crespo la seva generositat per compartir aquest material, fruit de moltes hores de feina. I, sobretot, us recomano que quan tingueu l'oportunitat de sentir-lo, no la deixeu escapar!

dimarts, 29 de maig del 2012

No tinc por dels racistes, tinc por de la Catalunya xenòfoba

Dissabte passat vaig ser a la manifestació contra el racisme que es va fer a Vic (http://26maigvic.cat/). La veritat és que feia temps que no anava a una manifestació i, fins a última hora vaig estar dubtant. No perquè tingui cap mena de dubte sobre el meu posicionament respecte del tema. Sinó perquè he tingut alguna mala experiència, quan m'he trobat en una manifestació de la que algú ha volgut "apropiar-se" sense representar-me en el més mínim. Totes la manifestacions tenen aquest risc: de sobte la gent de l'entorn (o una part) comença a cridar consignes que van més enllà del què es pacta en la convocatòria; o bé determinats grups s'erigeixen en representants dels manifestants i passem a engreixar les files dels seus simpatitzants sense adonar-nos-en ni voler-ho.
La manifestació de dissabte no estava exempta d'aquest risc. I més tenint en compte la polseguera política que ja havia aixecat i que ha continuat aixecant després. Però no m'hauria sentit còmoda quedant-me a casa quan, al costat, hi ha gent que surt al carrer per manifestar una cosa en la que crec fermament. I, simplement, no entro en el debat de si cal o no cal manifestar-se per aquesta qüestió, o si fer-ho és fer el joc a aquells contra els que ens manifestem. En tot cas, penso que això no és el realment important.

divendres, 25 de maig del 2012

In memoriam

Núria Casas Castañé (5/3/1972 - 25/5/2004)
Lluminós, el teu record. Dolorosa, encara i sempre, la teva absència.

Ni la mort no ha estat capaç d'aturar l'impuls del projecte de La festa dels crancs. El cap de setmana passat, a València, vam poder gaudir de la fantàstica exposició de crancs a l'espai de creació El chaflán. Felicitats per l'èxit de la inauguració de l'espai i gràcies per l'energia, les ganes, la sensibilitat i l'empenta de les fantàstiques dones del col·lectiu D-Tall i tots els seus col·laboradors. Molt especialment, gràcies a la María i en Manuel. I, per sobre de tot, gràcies a la Nuri pel seu impuls i energia.


dilluns, 21 de maig del 2012

En defensa de l'educació pública

Aquest cap de setmana he rebut aquest video, de la campanya "Yo estudié en la pública", que vull compartir:

Jo també vaig estudiar a la pública. I els meus fills hi estudien, i espero que puguin fer-ho també els seus descendents. Fa uns dies parlava del risc que suposa la pèrdua de drets en l'àmbit sanitari de determinats col·lectius, per al nostre sistema de drets. Estic francament preocupada pels efectes que aquest tipus de mesures poden tenir en el futur, no només pel debilitament de l'estat del benestar, sinó especialment pels efectes negatius que tot plegat pot tenir en el nostre model democràtic i en la cohesió social. I em preocupa per sobre de tot, per la nefasta projecció que tindrà en el futur, el debilitament de l'educació pública.

dimecres, 16 de maig del 2012

Ahir a Berga em va faltar una imatge per parlar de rumors...

Ahir al vespre vaig participar en la xerrada col·loqui organitzada per l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, "Els rumors: no t'ho creguis tot! Contrasta". Vaig tenir la sort d'estar entre amics: en Carles Solà (periodista, entre altres coses director del programa Tot un món de TV3) i en Rafa Crespo (antropòleg, entre altres coses director del Centre d'Estudis Africans).

divendres, 11 de maig del 2012

Assistència sanitària als estrangers sense permís de residència (1)

El Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, aixeca polseguera: exclou del dret d'assistència sanitària les persones estrangeres sense autorització de residència (amb excepció dels casos d'urgència per accident o malaltia greu, les dones embarassades i els menors de 18 anys), i a les persones majors de 26 anys que no hagin cotitzat a la SS.
Com és habitual, pagaran justos per pecadors: deixarem sense assistència mèdica una persona estrangera que fa anys que és al nostre país, que ha entrat legalment, que ha treballat i ha cotitzat a la seguretat social, que pot haver perdut el seu permís de residència quan s'ha vist afectada per l'atur (com tantes persones, estrangeres o no)? Deixarem sense assistència sanitària una persona jove, posem per cas, un estudiant universitari que després de la llicenciatura hagi continuat estudiant o fent recerca amb una beca (imaginem: en oncologia) i compleixi els 26 anys sense haver cotitzat? O fins i tot, una persona jove que en acabar els estudis se li hagi diagnosticat alguna malaltia que clarament li dificulta la inserció laboral (no ho oblidem: en un país amb unes xifres d'atur juvenil alarmants), un cop passi dels 25 anys?

dimarts, 8 de maig del 2012

Racisme a Europa

L'any 1999 (ja fa uns quants dies) escrivia:
"En la primera mitad del siglo XIX, el sistema esclavista choca frontalmente con el desarrollo imparable del capitalismo. Ambas posturas deben legitimarse y se sustentan en prejuicios sobre la supuesta desigualdad de las razas y, en especial, en la supuesta inferioridad de la raza negra. Aceptar la condición inferior de los negros permite legitimar su explotación sin entrar en contradicción con los principios morales cristianos dominantes. Por tanto, es necesaria la racionalización de estos prejuicios mediante la ciencia; es necesario revestir el debate moral de cientifismo. Porque el debate que originó las teorías del determinismo racial no fue una simple discusión científica sino que existió tambien un profundo debate moral. Así, la ciencia se usa como instrumento para legitimar las posiciones de esclavistas y abolicionistas, esto es, para la mera racionalización de actitudes prejuiciosas que han sido decisivas en la historia del mundo occidental y que suponen un lastre muy importante en nuestras concepciones culturales." (CASAS: 1999)

dijous, 3 de maig del 2012

Convivència, prejudicis i rumors

Darrerament, des de les polítiques locals hi ha un interès creixent en la gestió dels rumors vinculats a la immigració i la diversitat. L'existència de rumors no és un fet nou (vaig estar treballant a Manlleu entre els anys 2003 i 2005 i ja feia anys que era un tema que preocupava) però sí que ho és l'enfocament i la rellevància que s'hi dóna actualment. Segurament el context de crisi contribueix a l'aparició i difusió dels rumors. Però aquesta és l'única raó per posar l'accent en aquesta qüestió? També tinc la impressió que, com ha passat anteriorment amb altres qüestions (el civisme, per exemple), hi ha un cert component d'actualitat (per no dir-ne "moda", que em sembla un terme una mica frívol) en la decisió de treballar aquest tema.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Cartes des de la Catalunya xenòfoba (3): xusma

En ocasions, la Catalunya xenòfoba té noms i cognoms, fins i tot cites al calendari. Ahir, 22 d'abril, PxC celebrava la seva festa a la Bassa dels Hermanos de Vic, on hi van assistir unes 300 persones.
Segons publica El 9 Nou en la seva edició d'avui, el mateix diumenge al matí un centenar de joves d'entitats antifeixistes i independentistes es van concentrar al Passeig per mostrar el seu rebuig a les idees xenòfobes de PxC. Sembla que Anglada, en el seu discurs, va carregar una bona estona contra aquesta "xusma", a més de fer-ho contra "la casta política plena de lladres i corruptes" i "la lacra islamista", segons aquest diari (jo no hi era).

dijous, 19 d’abril del 2012

Per Sant Jordi, "La Festa dels Crancs"

Encara que s'escapi de l'objectiu d'aquest bloc, no em sé estar de fer una recomanació de cara a Sant Jordi.... Si encara no l'heu llegit, us recomano "La festa dels crancs" (#lafestadelscrancs), de la Núria Casas.
Es tracta d'un recull de contes sobre quatre dones que tenen en comú una malaltia: el càncer. Un projecte que vam publicar pòstumament l'any passat, si fa o no fa per aquestes dates, com a resultat d'un procés de col·laboració d'una colla de persones vinculades a la Nuri.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Cartes des de la Catalunya xenòfoba (2): integració?

Aquesta tarda la meva filla tenia classe de música. Quan l'he anat a buscar, anant cap al parquing on he aparcat el cotxe, hem avançat dues dones marroquines que anaven "carregades de canalla". No heu sentit mai allò que les immigrants "pareixen com conilles"? O allò altre de "com si no n'hi hagués prou, només saben tenir canalla"? Fa uns anys, hi havia una pintada a l'antic tram de carretera abans de la inauguració de l'eix transversal (parlo de dies....), a l'alçada de Les Oluges (a la Segarra),  que deia: "cada català 3 fills, i els nacionalistes 4".

dijous, 12 d’abril del 2012

"Què vol dir ser mestre avui?" i el compromís del professorat

Ahir vaig tenir el plaer d'assistir al darrer dels debats organitzats per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, "Què vol dir ser mestre avui?". Sota el títol "A l'escola s'educa o s'ensenya?", es va celebrar el desè debat a l'Aula Magna de la UVic, en què hi van participar Salvador Cardús (prou conegut), Assumpta Duran (directora de l'escola de Borredà) i Ramon Sitjà (entre moltes altres coses, membre del Grup de mestres d'Osona de la FMRP). En primer lloc, les meves felicitacions a tots tres, a en Vicenç Relats (coordinador del cicle i moderador dels debats) i a les institucions que han organitzat aquest cicle.
Hi ha mil i una qüestions d'interès en relació a aquest cicle de debats i a les aportacions que es van fer en la sessió d'ahir. Però n'hi ha algunes que m'han fet rumiar i que aprofito per comentar: d'entrada, algunes de les aportacions d'en Salvador Cardús; i en segon lloc, l'interès de l'esforç per a l'elaboració del Compromís ètic del professorat.

dimarts, 10 d’abril del 2012

Distribució territorial de la població estrangera a Catalunya: ball de xifres

El darrer butlletí "La immigració en xifres" de la DG d'Immigració de la Generalitat, fa un repàs sobre la distribució territorial de la presència de població estrangera als municipis catalans. Una de les conclusions, és interessant: sembla ser que les diferents realitats territorials (significatives) no suposen grans diferències pel què fa al perfil de les persones immigrades estrangeres que hi viuen.
Segons dades de l'IDESCAT (padró continu, a 1 de gener de 2011), el percentatge de població estrangera sobre el total de població empadronada en aquesta data era del 15,7% al conjunt de Catalunya. Un percentatge que varia des del 9,6% en els municipis menors de 1.000 habitants, fins el 17% dels municipis de més de 20.000 habitants (sembla que en una certa progressió, directament proporcional a la mida del municipi).

dilluns, 2 d’abril del 2012

Èxit educatiu al Raval

El barri del Raval de Barcelona no és un entorn fàcil, però és un lloc creatiu. Vaig començar a treballar-hi de molt jove (de l'any 1992 al 1998), en el projecte d'educació musical La Lluna Blava, que pretenia introduir la música com a recurs pedagògic en alguns centres oberts del barri (fonamentalment al Casal dels Infants del Raval i al Centre Obert Joan Salvador Gavina). Poc després vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, com a coordinadora de programes de l'Associació Sociocultural Ibn Batuta, (entre el 1999 i el 2002). O sigui que ja fa 10 anys que en vaig marxar, però tinc clar que ha estat un dels llocs més importants en la meva formació i en la meva carrera professional.

dijous, 29 de març del 2012

Contra l'oblit del barraquisme

Sembla un contrasentit, però la jornada de vaga m'ha proporcionat una tarda de tele interessantíssima. Després d'un TN més curt del normal (ni temps d'acabar-me el cafè) TV3 ha emès de nou el documental "Barraques, la ciutat oblidada", i m'he quedat clavada al sofà.
Es tracta d'un treball de recerca i documentació extraordinari, amb un resultat colpidor, que presenta la vivència de les persones que van viure el barraquisme des de la complexitat (com la vida mateixa), donant veu als protagonistes d'aquesta història. I m'ha emocionat de nou la denúncia explícita d'una dels testimonis: i ni un cartell que digui que aquí hi havia el Somorrostro!

diumenge, 25 de març del 2012

"Love is the only way", diu Macaco

Des del dia que vaig sentir Macaco explicant que la seva mare era, justament, la cantant que doblava Julie Andrews en la versió espanyola de The sound of music (l'inefable Sonrisas y lágrimas) no puc evitar imaginar-li una infància bucòlica (al so de "do, re, mi..."). Què voleu que us digui: sentir-lo sempre em dóna "bon rotllo".
M'ha arribat a les mans el video de Love, una de les cançons dels seu darrer disc (El murmullo del fuego). Més enllà de pensar que Macaco, musicalment, té coses prou interessants, em fixo en el missatge i la imatge d'aquesta peça: "multiculti", "bonista".... segurament.

dimecres, 21 de març del 2012

Dia internacional contra el racisme i la xenofòbia

El 21 de març de 1960, els carrers de Sharpeville, a Sudàfrica, es van omplir de manifestants. Milers de persones protestaven contra la "llei de passis": una llei aplicada des del s. XIX  que es va mantenir després de l'abolició de l'esclavitud, i que obligava la població negra a disposar d'un passi per anar pel carrer (fins i tot s'havia arribat a detenir persones a la porta de casa seva per no portar-lo). La policia va disparar contra els manifestants, matant 69 persones i ferint-ne gairebé 200 més. Milers de persones van ser empresonades. L'ONU promou la celebració de la Jornada Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial des del 1966, en aquesta data, per commemorar aquests fets tràgics (més info).

diumenge, 18 de març del 2012

La convivència en crisi?


Estem vivint un moment extremadament complicat. Per descomptat, la situació econòmica del país és preocupant; francament, no entenc la major part de les notícies que sento cada dia, però em fa la sensació d’una mena d’agonia, sempre al llindar de la fallida, que acaba justificant situacions que no se’ns hauria acudit imaginar fa uns anys. Però el què penso que ens ha de fer patir és com això es tradueix en les realitats petites: des de les més angoixants (les de les persones sense feina, de les famílies que no arriben a final de mes i les que no poden pagar les factures, les que perden el seu habitatge....), fins les que només són incòmodes (perquè tot i continuar treballant baixa el nivell de vida, s’endureixen les condicions de treball i, sobretot, apareix una incertesa que no coneixíem i és difícil de gestionar). Perquè aquestes són les realitats que viu la gent, que ens trobem cada matí quan ens llevem, que duem al cap tot el dia i que fa que ens costi d’agafar el son a la nit.

dimarts, 13 de març del 2012

Acudit pendent: racisme a les aules

Em mirava el video del debat de la setmana passada a Reus (vegeu el darrer post) i m'he adonat que durant la meva intervenció vaig prometre un acudit que llavors no vaig explicar. I perquè no sigui dit que no compleixo, aquí el teniu.

Després del pati, la mestra de parvulari pregunta als nens:
- A veure, Maria, que has fet al pati?
- He jugat amb la sorra amb en Jordi i en Mohamed.
- Molt bé! Doncs escriu "sorra" a la pissarra i ja podràs anar a jugar. I tu, Jordi, què has fet al pati?

dissabte, 10 de març del 2012

"Ser mestre avui" a Reus

El passat dimecres 7 de març vaig ser a Reus, participant en el 6è debat del cicle Què vol dir ser mestre avui?, organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Vaig compartir taula amb en Pep Gratacós (professor i tutor d'una aula d'acollida de Banyoles, amb qui he tingut el plaer de coincidir en el consell assessor de la col·lecció Conciutadania Intercultural durant els darrers anys), amb la Montserrat Barti (membre del Moviment de Renovació Pedagògica del Garraf) i en Vicenç Relats (coordinador i moderador del cicle de debats), per parlar de Com entendre i gestionar la diversitat cultural i la interculturalitat.
El cicle s'ha organitzat a arrel de l'emissió del programa Mestres a TV3, en diferents ciutats catalanes. Penso que la iniciativa és molt interessant: en un moment en què sembla que només sentim parlar d'educació al nostre país per donar-ne males notícies (els resultats al PISA, les retallades, els problemes a alguns centres...), és important mostrar-ne altres cares, que també són reals i presents a tot el territori: el professorat compromès, les persones que gaudeixen fent la seva feina els centres educatius que proporcionen als seus alumnes l'oportunitat d'aprendre i preparar-se per a la vida adulta....

dimecres, 7 de març del 2012

L'imam de Terrassa i la diputada del PP

De bon matí em llevo, engego la ràdio, i dues perles.
La primera: l'imam de Terrassa es nega a declarar davant dels mossos, acusat d'instar els fidels a "corregir" les seves dones amb violència (això sí: sense trencar ossos ni fer sagnar). Simplement escandalós. I la meva preocupació, doble: en primer lloc, que al nostre país (o a qualsevol altre) hi hagi algú que pugui predicar animalades d'aquest tipus (a dos dies de celebrar el dia internacional de la dona), i que si tot plegat és cert, els representants de la comunitat musulmana de Terrassa ho neguin i hagin continuat anant a la mesquita en comptes de fer-lo fora directament. Penso que en casos com aquest la llei ha d'actuar amb tota la contundència possible, perquè no hi ha cap argument que pugui justificar o relativitzar una cosa així.
En segon lloc, preocupació perquè de nou tenim l'argument ideal per racionalitzar el prejudicis: "és que els musulmans, ja se sap". Quan un capellà, un cardenal o fins i tot el Papa de Roma fa alguna declaració desafortunada (que n'hi ha), és aquella persona sobre la que plouen les crítiques. Quan un imam (el de Terrassa, el de Fuengirola) diu animalades, és tota la comunitat musulmana la responsable. Ser musulmà (i musulmana encara més) ha de ser molt difícil, sobretot si ets una persona responsable, educada, coherent. Sempre al centre de les tensions entre els que pensen que l'islam és la causa de tots (o molts) els mals i els que a vegades aconsegueixen que ho sembli realment.

dilluns, 5 de març del 2012

Sobre la voluntat d'integrar-se

El comentari de l'Ambimbola al darrer post m'ha fet pensar en una qüestió que he discutit en diverses ocasions. En primer lloc, estic absolutament d'acord amb una idea que traspua el comentari: la integració de les persones immigrades no és una qüestió de generositat per part de la societat d'acollida! He insistit moltes vegades (i ho continuaré fent, o sigui que perdoneu si em repeteixo) que les persones immigrades no són objectes passius dels processos migratoris (com les fulles seques que porta el vent de la globalització), sinó subjectes actius dels seus propis processos. Per tant, és evident, el què passa quan te'n vas de casa i arribes a un lloc nou, en bona mesura depèn de tu mateix/a, de les ganes i la empenta que hi posis, de la capacitat que tinguis de superar les dificultats, de l'energia de la que disposis per tirar endavant. I en això estic d'acord amb el comentari de l'Abimbola.

dissabte, 3 de març del 2012

Reflexions després de les paraules

Dijous vaig ser a Manresa, presentant el material didàctic de Tot un món, de la Fundació Jaume Bofill: la carpeta Tot un món: material didàctic de Miquel Àngel Essomba i el projecte multimèdia vinculat en el que he col·laborat, en un acte organitzat conjuntament per Televisió de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, el Servei Educatiu del Bages i l'Associació Bages per Tothom, i que va comptar amb la presència de Xavier Bosch, director general d'immigració de la Generalitat.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Cartes des de la Catalunya Xenòfoba (1)

Visc al mateix lloc on han viscut sempre els meus pares, i on van viure els meus avis i rebesavis. Fins aquí sé. Sempre he pensat que m'agradaria tenir un arbre genealògic que es remuntés enrere en els segles, si més no per saber si és certa aquella llegenda familiar que diu que l'avi explicava que el seu besavi (o rebesavi, no ho sé) va venir de Lleida en un carro. En tot cas, no hi ha notícia d'haver vingut de més lluny.
Però el cas és que a vegades, essent al mateix lloc on vaig néixer, no em sento "a casa" perquè visc al cor de la Catalunya xenòfoba. I no em refereixo a un lloc físic concret, sinó a una manera de pensar (malauradament estesa), al lloc mental on s'ha inventat allò de "primer els de casa", i on "els de casa" es piquen l'ullet mentre comenten que "aquesta gent, ja se sap" o "aquesta gent, vés a saber". Un lloc on "els de casa" a vegades només som els que tenim cognoms nostrats (encara que no siguin normalitzats!) i podem recitar de memòria la nostra filiació catalaníssima.