Interculturalitat a l'educació pública

Temps difícils, aquests de retallades, i de veus que s'alcen per reivindicar allò que pensàvem que no perdríem mai. Per damunt de tot, dos dels pilars del nostre estat del benestar: l'educació i la sanitat.
Però trobo a faltar un clam. Fa gairebé vint anys que treballo com a especialista en educació intercultural i he tingut l'oportunitat de conèixer els esforços de molta gent que ha lluitat per perquè l'educació del nostre país fos, també, una educació de qualitat per a l'alumnat nouvingut. És cert que sovint, els i les que ens hem dedicat a aquest tema, hem estat molt crítics amb allò que hem assolit: falta tant, encara! Hi ha tants infants i adolescents que, encara ara, ho tenen més difícil pel simple fet que els seus pares, en algun moment, han vingut d'algun altre lloc! Però també és cert que tots els esforços de tanta gent han tingut impactes positius.
I em fa molta por que tot això es perdi, quan enmig del soroll de tanta crisi i tantes retallades, desapareix la simple menció del tema.

Absència

Nuri Casas Castañé (5 de març de 1972 - 25 de maig de 2004)

Nou anys d'absència....i tantes orenetes.

Sobre el decret de plantilles i provisió de llocs docents

El dia 19 d'abril el Departament d'Ensenyament va fer públic l'esborrany del Decret de Plantilles i Provisió de Llocs Docents, en el marc del procés d'implementació de la LEC. De seguida hi va haver reaccions a la xarxa (#nodecretdeplantilles) i ahir mateix en parlaven tots els informatius.
Jo estic una mica sorpresa. M'he llegit l'esborrany (podeu accedir-hi aquí) i, francament, em costa entendre perquè només se senten veus en contra. Vull parlar des de la prudència, perquè és un tema prou delicat. Però si un dels elements que dificulten la continuïtat dels projectes educatius és la dificultat de consolidar de plantilles, no és evident que un decret d'aquest tipus és una bona notícia per a l'educació al nostre país?