He llegit, he reflexionat i he parlat sobre comunicació intercultural des de fa anys. I quan, fa uns mesos, em van demanar una col·laboració per donar eines i estratègies als voluntaris d'una campanya de comunicació de proximitat, vaig veure clar que, una vegada més, els plantejaments de la comunicació intercultural em serien d'utilitat.
La comunicació intercultural ofereix estratègies per facilitar la comunicació (sempre complexa) entre persones amb referents culturals diferents (si voleu conèixer una mica més sobre el tema, us proposo un parell d'articles: Miquel Rodrigo Alzina, Bo Sham). Es basa en la idea de la comunicació com a procés, com a interacció entre dues o més persones: la comunicació no respon a l'esquema clàssic d'EMISSOR-MISSATGE-(CANAL/CODI)-RECEPTOR, sinó a un esquema més complex (a partir de les aportacions de l'Escola de Palo Alto). En la comunicació és tant rellevant el context i el tipus d'interacció que es dóna, com el mateix missatge que es vol transmetre. Així, simplificant, davant la dificultat de comprensió entre dos interlocutors (que, per exemple, parlen llengües diferents), si la interacció és positiva poden arribar a ser capaços de comunicar-se i entendre's (potser caldrà més d'una interacció....); contràriament, si la interacció no és positiva, fins i tot parlant la mateixa llengua és molt probable que hi hagi malentesos i la comunicació no sigui fluïda.
